viernes, 21 de septiembre de 2012

V

 
 
Yvyra'i cängá ñe mbo apyca i va'e :
Ndee, chýramo Re ï va'e,
ndee, tuùramo Re ä va'e :
Cova'e py'a guachu porä Pe reco i anguä.
A'éramo ai aguyjevete va'erä.
 
 
Gui ramï i jayvu Ñande Ru Tenonde
gua'y ñe'ëy ru etecuérype :
"Ñe'ëy mbyte o jèayvupímavy ,
òó jevýmavy i mbouáré1 amba re,
yvyra'i cängá jèayucué2´amérami jepe,
ñe mbo pyta rei cue amérami jepe,
Re rójèpòverá mbegue catu va'erä,
mba'e rei'eÿmavy ndee,
àracañÿmevé" 3.
 
"Àra cañÿ rirë, àra pyaùramové,
chee, yvyra'i cängá A mo ñe'ëry jevy va'erä",
A möpyrö jevy va'erä ñe'ëy",
e'i Ñande Ru Tenonde.
 
A'éramo catu,
yvy pó amboaecuéry tupäramo òó4 va'erä;
ecovia, jeguâcáva tenonde
yvy rupa jave i re o pu'ä va'erä.
 
 
 
[ Tacuryva'i cängá mitä i.
Che remiarirö5che rajy poriau i,
che mbaraete recorä re
A ñëa'äanguä6 A ñeongatu va'e  ]
 
 
 
( Como típica endecha fúnebre de los Jeguâcáva, aquí la de un dirigente de Bordas, Chararä, o kilómetro 37,5, ramal Villarica-Ava'i. La primera parte es dedicada al muerto; en la segunda, el orador invoca a su dios tutelar, expresando el orador su esperanza de que sus huesos no se conviertan en tierra* )
 
*
 
Néi, aipo ke, Che Ru Tenonde,
E re ñemongeta ke, curie, mby'a guachu
i japy catu'eÿ va'e.
 
Va'e ñëmboja'ôgui,7
che py'a guachuchévy ma,
aipo A ró ñe mombe'u ndévy8, Ñamandu Ru Ete,
miñä 9! ne remïmömby'àguachú rupa.
 
Aipòva re ndee, tuu tenondeguàmavy,
E re mo ñe mongeta nde ra'y ru ete pavëngatú;
ndee, tuu tenonde gua re ämymavy,
ñe'ä py'a guachurä E réucá ñö ne;
ndee, tuu tenonde guávy ae ma,
rèróayvú va'erä nde ra'y py'a guachu;
rèróayvú va'erä mby'a guachu recorä.

O mbo pòpy guá ne co yvy roca re,
o mbòtarováne gua'y Jacaira Recoè,
Jacaira Py'a Guachu memë memë.

Co va'e etègui Ta che py'a guachu
che retarä ñe mbo pyta mbovy mbovy i pe
A'évagui, tataypy mbovy i re,
che retarä memë mbovy i re,
a'éva re co yvy re Carai mbaraete ymä ymä i
To mbo poaca e o pòpy guá
tataendy tatachina.

Mba'e cuaa re memë ke,
tataypy mbovy i co yvy rupa jave re,
che retarä ñe mbo pyta mbovy mbovy i re,
che rembìecha'eÿ jave jave rupi;
jeguâcáva ñe mbo pyta mbovy i re,
a'e javi10 catu re E mbo poacaa tataendy tatachina;
E ró mba'eapo jecuaa jerovia porängué i a'e javi pe,
a'e javi catu.

**
 
Néi, Carai Ru Ete Mirï,
nde yvâ pyte jèpòverá re,
mamöngatú Re äramo jepe,
aipo jevy ma A jae'o i;
A'éramo ma, ñëmïngatú i eÿ jevy ma A jae'o.
 
Teco achy remïmöma'endu'arä raga'eÿ11 va'étègui jepe,
aipo A ñëa'ä rei catu'eÿ ndaje.
 
Cova'e re ke,
E mombe'u ñö ete ke mba'e mba'ègui pa,
mba'e jecuaágui ete guá araca'e
nde py'a guachu curie Rèi cuaa ete ave araca'e.
 
Cova'e Ài cuaachévy ma, jé,
aipo A porandu py'a guachu re, A ämy,
che Ru Carai Ru Ete Mirï.

A'éva re ma, nde rakycue porä Ài cuaachévy ma,
aipo A porandu py'a guachu re, A ämy,
che Ru Carai Ru Ete Mirï.
 
Yvâra ñe mbo pyta reirä12  ete,
yvyra'i cängá jèayucué'ÿrami ri,
che yvyra'i cängá nda rójècuaachéi.
 
Yvýramo ñö ri, che yvyra'i cängá je ayu ndài potái o pyta;
yvyra'i cängá jèayucué ramï ñö ri, ndài potái.
 
Ñamandu Ru Ete tenonde guá !
Cova'égui ndee, tuu tenonde guá jevýmavy
ae E re ró ñe mongeta jevy va'erä.
_________________________
1- mbouáré : mbou; á es el verbal ; es el preterizador. Las cuatros son palabras con entrada particular en el Tesoro.
2- jèayucué : je; ayu: hayhu; cue. Todos tienen entrada particular en el Tesoro.
3- àracañÿmevé : àra; cañÿ; me : version nasal del ablativo pe; ve. Todos tienen entrada particular en el Tesoro.
4- òó : o; . Ambos tienen entrada particular en el Tesoro.
5- remiarirö : preclinación del nominativo temiarirö que tiene entrada propia en el Tesoro.
6- ñëa'äanguä : ñe; a'ä : ha'ä; anguä futuro del verbal . Todos tienen entrada propia en el Tesoro.
* Tupä Kuchuvi Veve, Ayvu Rapyta; Asunción 1.992, pagina 89 y siguientes.
7- ñëmboja'ôgui : ñe; mboja'ô; gui. Todos tienen en el Tesoro su entrada particular.
8- ndévy : ndéve.
9- miñä: variante de viñä que tiene su entrada propia en el Tesoro.
10- javi : podría traducirse por : iguales muchos, totalidad, semejanza (Tupä Kuchuvi Veve )
11- raga : equivale al nipo  (Tupä Kuchuvi Veve).
12- reirä : ei, rei; : futurizador. Ambos en el Tesoro.

No hay comentarios:

Publicar un comentario